Segons l’OMS, a nivell mundial, un de cada set adolescents experimenta un trastorn mental, es troba en una situació perjudicial per al rendiment educatiu, la cohesió social, la salut futura i les oportunitats de vida. S’han fet crides per identificar factors de risc i resiliència per desenvolupar accions preventives efectives. Seguint un enfocament sistèmic, hem realitzat un estudi transversal sobre la relació entre el capital social i el malestar psicològic en una mostra d’adolescents catalans de Barcelona, tenint en compte una sèrie d’altres aspectes rellevants a diferents nivells que influeixen en la salut mental, com ara el gènere, l’edat. , estat de migrant, antecedents familiars, factors d’estil de vida, índex de massa corporal i salut autovalorada. Les dades es van recollir mitjançant qüestionaris validats el desembre de 2016 de 646 adolescents d’entre 14 i 18 anys de tres instituts públics i privats de Barcelona (Espanya). L’anàlisi de dades va incloure una anàlisi descriptiva, un estudi correlacional i una regressió logística per obtenir la relació de probabilitats dels indicadors de capital social que s’associen amb el malestar psicològic. Els nostres resultats suggereixen que informar nivells més alts de suport familiar i nivells més alts de confiança professor-alumne redueix la probabilitat de patir malestar psicològic. Els nivells més alts de control informal del barri es van associar amb la salut mental, però no es pot descartar un possible efecte perjudicial. El fet de ser una noia, informar d’una salut autovalorada baixa o un ús més elevat de mitjans també es va associar amb una probabilitat més alta de patir malestar psicològic. Els resultats actuals poden fomentar intervencions que se centren en el capital social com a mitjà per reduir el malestar psicològic i fomentar el benestar dels joves.