Entre la Gran Recessió i la Gran Pandèmia hi ha hagut canvis socioeconòmics que han incrementat el nombre de famílies en situació de vulnerabilitat i risc de pobresa i exclusió social. L’article té com a objectiu presentar una revisió bibliogràfica per identificar els factors associats a la vulnerabilitat i analitzar les característiques dels instruments d’avaluació del fenomen en el context iberoamericà en els darrers quinze anys. La revisió dels articles indexats més rellevants d‟aquest àmbit revela que la vulnerabilitat social és un fenomen complex i multidimensional, a causa de condicionants externs i interns de les famílies. L´anàlisi ens mostra una escassetat d´instruments estandarditzats per a la realització
d’un diagnòstic o una valoració social, a més d’una manca d’unanimitat en les formes d’avaluació o mesura del constructe. La majoria dels instruments analitzats prenen com a àmbits danàlisi la salut, lhabitatge, leducació, leconomia, làmbit laboral i relacional. A partir d’aquesta anàlisi, constatem la necessitat d’avançar cap al desenvolupament d’eines estandarditzades i alhora dinàmiques, que permetin diagnosticar i avaluar la vulnerabilitat social familiar en el marc de les intervencions socials i els programes socioeducatius. D’aquesta manera es pot aconseguir més rigor i equitat en els processos d’acompanyament social i acció socioeducativa, així com una sistematització de l’avaluació d’impacte dels programes a les famílies i comunitats.