Els dos grans reptes educatius tant a nivell nacional com europeu són l’excel·lència i l’equitat. Dos pilars clarament indispensables per poder batejar un sistema educatiu de qualitat. En aquest marc, emergeixen les xarxes socioeducatives o, en la seva conceptualització més actual, els ecosistemes socioeducatius com a proposta per entomar ambdós reptes.
Durant els últims anys, ha estat una idea que ha anat prenent força i ha sigut objecte d’estudi de nombroses investigacions educatives. De fet, la recerca sobre l’impacte de la pandèmia causada per la COVID-19 ha continuat donant arguments al seu favor, ja que ha quedat demostrat que les famílies i les escoles que estaven més ben connectades entre elles i amb l’entorn han pogut sobreviure millor als efectes de la pandèmia i del confinament.
En una societat tan plural i diversificada, l’escola no pot romandre aïllada i aliena a la transformació existent. En aquest sentit, hem de superar el concepte de l’escola oberta a l’entorn pel de l’escola integrada en l’entorn. Una escola democràtica, activa, responsable, holística i inclusiva, que sigui un node més en l’ecosistema socioeducatiu del barri, que treballi conjuntament i transversal amb professionals de diferents disciplines per formar i atendre a la singularitat de cada alumne. Ara bé, la necessitat de connexió i interrelació de l’escola amb el seu entorn proper, va més enllà de la millora de l’atenció dels seus alumnes. Una escola connectada, també és una escola que optimitza els seus recursos i que aprèn de les seves interaccions amb la resta d’agents socioeducatius.
Per tant, el concepte d’ecosistema socioeducatiu no fa únicament referència a l’escola, sinó que també interpel·la als altres agents del territori. Un dels pilars fonamentals per al funcionament òptim de l’ecosistema és la corresponsabilitat de tots els seus membres. Tot i que la responsabilitat sigui compartida, cal, indispensablement, un lideratge clar. Aquí, parlem del lideratge distribuït que és el que capacita tots els membres de l’organització i els fa protagonistes del seu procés de desenvolupament tant individual com comú. Per tal d’aconseguir un ambient generador d’aquest estil de lideratge, es necessiten una sèrie de característiques d’entre les que destaquen l’horitzontalitat i la confiança.
Així doncs, convençuts que el treball comunitari és la resposta a les desigualtats del sistema, treballem perquè l’escola formi part important d l’ecosistema educatiu, de la mateixa manera que fomentem la conscienciació de la resta d’agents socioeducatius en la voluntat de crear teixit associatiu. Amb el propòsit ferm de col·laborar activament a l’hora d’atendre i donar resposta a les necessitats dels infants i joves.